Entrenament al Lideratge Social

Pàgina d'inici » 2014 » Novembre

Monthly Archives: Novembre 2014

Arribem al final d’un nou curs…

Antes de empezar a planificar el tallerEstaves massa nerviosa, et tremolava la veu i no paraves de moure’t. T’has entrebancat sovint, el volum de veu massa baix, miraves només a terra i… tot plegat hauries de explicar-ho millor… no s’ha entès massa…

Aquesta és l’avaluació que va fer un alumne d’un institut a l’exposició d’una companya que, amb prou feines i molt d’esforç, va aconseguir aguantar dos minuts explicant el se projecte a la classe.

Els estudiants d’ESADE, en aquest moment “professors” del Taller Comunica van quedar astorats: l’avaluació havia estat agosarada, negativa i molt dura. La presentadora tremolava, l’avaluador somreia confiat i la resta d’alumnes miraven els “professors” per saber què pensar.

Amb prou feina s’aconsegueix que un alumne s’exposi davant el grup, mostri virtuts i defectes, accepti la crítica… però s’ha d’arribar tan lluny? Una opció clara era desmentir l’avaluació rotundament i salvar l’autoestima de la presentadora. L’altra podia ser donar-li la raó a l’avaluador, potser subtilment, potser no fent-hi massa cas. Els altres participants del taller miraven expectants.

Arribem al final d’un nou curs d’Entrenament en Lideratge Social, aquesta singular assignatura que no solament tracta sobre Comunicació en Públic sinó també a aprendre a donar un Servei –un taller de comunicació- mitjançant el qual es s’aprenen les claus del Lideratge Social: Aprenent des de l’experiència transformadora.

És una assignatura singular, els estudiants comencen un punt desorientats, perduts i fins i tot, en alguns casos, escèptics. Ha de ser així doncs l’aprenentatge que s’experimenta no és fàcil d’explicar. M’atreveixo a dir que l’actitud d’alguns estudiants fa la següent trajectòria: reactiva a les classes sobre comunicació en públic que es reben –toca conèixer les claus de parlar en públic, les dinàmiques, els components-, activa en preparar el taller en grup –fer feina per què hi ha el repte d’haver d’anar a una escola a donar classes, en grup, hem de fer els materials, pensar les sessions, anticipar dinàmiques-, proactiva i implicada quan es dona el taller i sorpresa quan s’acaba.

El moment de la veritat és quan els estudiants veuen entrar a la classe els participants del Taller Comunica: aquesta gent m’escoltarà durant tres hores, i per  tres dies! Serem capaços? És molta estona, els interessarà? I si no m’escolten, si no ho entenen, si em qüestionen si no vénen? I si un alumne s’enfada? I si un ofèn a un altre? I si em diu que passa de tot?  I si…?

Exactament, els imponderables són infinits, la incertesa és un element clau de l’assignatura, el risc d’exposar-se fent un servei que fem per primera vegada, en directe, davant desenes de persones amb expectatives, judicis propis, necessitats. Un altre element cabdal: si no podem satisfer els servei no aconseguirem un resultat satisfactori. Hem de servir primer: servir persones, no projectes, ni plans, ni visions abstractes. Per servir persones necessitem l’empatia, posar-nos a les sabates de l’altre amb coneixement, respecte i, m’atreviria a dir, afecte.

El resultat és extraordinari, quasi estrany: no són els assistents els qui aprenen més, sinó els estudiants que han donat el Taller. És possible per què com més ens exposem i involucrem en el què fem més lluny hem d’arribar per ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els receptors del servei. Només quan ens hem compromès podem liderar, qualsevol altra cosa és un joc de mans, una hàbil posició temporal que caducarà quan els elements extern s’alterin, o quan simplement ens deixi d’interessar encapçalar un servei o una organització.

Hi ha molts jefes, presidents, managers de tota mena i condició, però no hi ha líders que es puguin guardar, fer-ho a mitjes, que puguin honestament ajudar un grup de gent de moure´s en vers una missió o un objectiu sense compromís i servei.

Des de l’experiència de l’assignatura i des de l’experiència professional penso que no pot haver-hi un líder que no sigui primer i abans un servidor dels altres. I les habilitats de persuasió poden arribar a ser poderoses: Tota dictadura és a una sola paraula del col·lapse (John Hunt).

Servim, persuadim, liderem des de la responsabilitat vers l’altre i la societat, des de la consciència de què l’ésser humà radica en la dignitat i per tant exigeix respecte, atenció, sensibilitat, empatia i honestedat.

Davant l’avaluació tant dura del company els professors van donar un feedback només positiu de l’exposició, sense contradir ni donar cap importància a l’avaluació tan dura i injusta. Així van salvar l’autoestima i la implicació de l’estudiant, i li van donar un clar missatge a la classe: és igual com presentis de bé o malament, l’important és que ho intentis i t’esforcis… gràcies per exposar-te.

A la sessió següent van fixar normes clares d’avaluació entre companys: per cada tres punts forts de presentació es podia dir un punt a millorar. Així doncs, també van salvar l’avaluador, que havia en realitat actuat amb bona fe. Des d’aquell moment la classe va aprendre a valorar l’esforç, a veure sempre els punts positius de cada participant i a respectar el company.

Fede de Gispert